Bandoneón

 

 

 

El bandoneó ha estat creat a Alemanya, amb la finalitat de reemplaçar l'òrgan a les esglésies. Prové de la família de l'acordió, però en comptes de tenir tecles i una forma rectangular ha adoptat botons i  forma quadrada.

Arribarà a formar part del tango aproximadament els anys 1900, reemplaçant al seu torn, la flauta. La seva inclusióva definir l'estil musical, fins i tot es va dir que "bandoneó i tango són la mateixa cosa", ja que aquest to trist, fred i lúgubre que caracteritza l'instrument reflecteix el sentimentalisme del gènere.

Moltes de les cançons tangueres fan al·lusions en les seves lletres al bandoneó, perquè és com un ésser que amb la seva veu ronca però profunda expressa les experiències bones i dolentes que ha viscut.